Amigues pageses

Crec que m´he passat una mica cantant les meravelles de tenir un hort. Potser n´he fet un gra massa... no se... Ara em sento responsable davant les meves amigues urbanites a les que he engrescat fins a tal punt amb el tema que han començat a plantar tomàquets als balcons de Barcelona. A la taula de l´oficina, hi tinc muntat el consultori de la pagesa urbana. L´any passat, les meves companyes es conformaven amb el que els portava de l´hort de casa, però ara s´han llençat a fer-ho elles mateixes.

La Bea és la que ho té més be, perquè viu en una caseta i té terra i espai; la Belvis ho té un pèl més complicat en el seu balconet de l´Eixample, tot i que en entusiasme no hi ha qui la guanyi; la Inma és la més llesta, ella ve directament a Torrelles i s´ha fet amiga de l´avi; i la Macarena és la més prudent, i tot i que en té ganes, està esperant a veure què tal surten els nostres experiments per arremangar-s´hi ella després. La Sara, que em va deixar fascinada el dia que em va jurar que havia fet un curs d´apicultura, insisteix en col·locar-me uns ruscs per les abelles.

I així ens passem gran part dels dies, parlant de quin és el millor moment per plantar les patates, de com escabellar tomàquets, de quina manera es podrien fer pebrots en un test penjat a la finestra, per què tarda tot tant en crèixer i per què de crèixer, només creix l´herba, com combatir el llimac o com aconseguir tota la col·lecció d´eines pel camp en versió mini-hort-a-la-terrassa. En comptes de parlar de vestits i de sabates, estem ben distretes reflexionant sobre sistemes de rec.

Ningú s´imagina el que estem disposades a fer per retrobar el gust a les coses.