Dret a escollir no transgènics

Aquest dijous, el dia 2 de juliol, el Parlament de Catalunya tirarà enrera una iniciativa legislativa popular que reclama un país sense transgènics, perquè PSC, CiU i PP no volen ni obrir el debat transgènics sí-transgènics no.

Ahir, la plataforma Som lo que sembrem va organitzar una manifestació pel centre de Barcelona per reclamar que es tingui en compte aquesta demanda del poble, que segons diuen, recolzen 105.000 persones, 60 municipis i quatre comarques. Compten a més amb el suport d´Unió de Pagesos, Greenpeace, Ecoconsum i d´alguns cuiners estrella, com Santi Santamaria, que ahir va llegir un manifest a favor de l´agricultura local i ecològica, la que té cura del medi, la cultura i la diversitat de productes locals.

Els transgènics ens els va vendre la gran indústria alimentària americana per erradicar la fam al món i, passat el temps, no sembla que haguem millorat pas gaire. La llavor transgènica és la llavor perfecte. Sobreviu a plagues i a inclemències metereològiques. Està genèticament modificada per tal que el pagès no s´emporti cap ensurt, les collites sempre tinguin èxit i es garanteixi l´abastiment.

Però. De tant perfecte que és, necessita més recursos per crèixer, més aigua i més minerals, i acaba esgotant la terra, fins el punt que deixa de ser vàlid el sistema de rotació. I el que és més greu, al ser més fortes i més resistents, acaben treient els recursos a la resta de plantes, que incapaces de competir es panseixen exhaustes.

I no només això. Implica també potenciar les grans plantacions, en detriment de la petita agricultura local, la dels pagesos, que no tenen marge per negociar preus ni quantitats. Ho posa molt difícil al desenvolupament d´una agricultura ecològica emergent, més cara perquè té més risc al fracàs a l´evitar els productes químics habituals i utilitzar-ne d´altres (molts d´ells en fase d´experimentació) d´origen natural i, ara per ara, caríssims.

El resultat és que es tendeix a monocultius de produtes transgènics no autòctons que es poleixen els recursos naturals de la terra i precisen de gran quantitat d´aigua i de fetilitzants. A més s´ha de pagar la patent, clar, que aquestes llavors venen del laboratori d´una empresa que cotitza a bolsa.

I un cop al súper, com sabem si el que mengem té un orígen transgènic? Impossible saber-ho.

Crec que s´ha de dir que no als transgènics i sóc partidària de que s´identifiquin els productes perquè vull tenir dret a decidir què menjo. El pagès continuarà perdent collites, emprenyant-se amb el pulgó, perdent els nervis amb l´aranya roja i maleïnt tots els sants per un excès d´humitat a deshora, però amb un cultiu ecològic i respetuós garantirà el futur de la terra, el de la producció local i el dels nostres aliments. Som lo que sembrem. Està clar. És això el que ha de garantir i defendre el govern, no?

La web de Som lo que sembrem és www.somloquesembrem.org
Més informació sobre transgènics www.edualter.org/material/transgenicos/queson.html