A l´avi i al pare els té preocupadíssims el meu interés per ser pagesa. Un dia mentre collíem cireres, l´avi deixa anar: “Hi ha tres oficis que estan del tot desprestigiats: el de carboner, el de pescador i el de pagès”. Davant la meva estupefacció, m´explica que pagesia equival a misèria i em recorda que fer de pagès està be si s´és pagès de cap de setmana, però que ningú s´hi guanya la vida, que és millor “anar a jornal” (tenir un contracte). I conclou: “Això està perdut”.
I m´indigno. Ser pagès no pot ser desprestigiat perquè és el pagès qui cultiva la terra per tal que doni fruits amb els que alimentar-nos. La base de la nostra existència, la que ens dóna vida i salut, és la terra, no una fàbrica de la Xina.
I no entenc perquè ha de passar misèria la pagesia. És que ningú valora ja un bon tomàquet? Aquell que quan entra per la porta de casa avisa a tothom que ha arribat amb la seva olor intensa d´hort; a vegades ve més verd, altres més vermell, segons com li hagi caigut el sol; i es deixa mossegar tal qual, sense oli i sense sal; té una pell tersa, turgent, brillant, que convida a clavar-hi les dents i deixar que la boca s´ompli de la seva polpa carnosa, dolça, amb un punt àcid, el just.
Qui pot desprestigiar la persona que fa possible això? Se li hauria de fer una reverència quan passa pel carrer!
El que més em sorprén de tot plegat és el poc amor propi que professen ells mateixos i l´esforç del pare i l´avi per dissuadir-me de la idea, per ells del tot estrambòtica, de ser pagesa... M´expliquen que hi ha qui en comptes de dir que és pagès (tan pla, tan senzill) diu que és agricultor. Vaja. Deu ser que els agricultors són més fins, que cullen les mongetes amb guants, i que s´han tecnificat i han posat un motor de dos temps a la bassa. Crec que el pagès és tan agricultor com tècnic agropecuari és el pastor.
Si això està perdut, com diu l´avi, els que de debó estem perduts som nosaltres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ostres, benvinguda a la catosfera, pagesa!
ResponEliminaQuanta literatura que hi ha a l´hort, Biel!
ResponEliminaOstres, pagesa! Quin hort i quin bloc més macos que tens. Jo també vull ser pagesa!!!
ResponEliminaNo és pas difícil! Només necessites terra, aigua i paciència. És molt gratificant i menges com una reina. Anima´t!!!
ResponEliminaHola! En un moment com aquest m'ha omplert llegir el teu article. Acabo de deixar la feina com a tècnic-projectista i em trobo en una situació curiosa: a casa tenim una finca no explotada. El meu avi també diu que ser pagès no dóna gaire benefici. Els meus pares, però, també pensen com jo, però estem sense idees de negoci perquè de moment no hi ha establerta cap estructura de treball per tirar endavant.
ResponEliminaA més, també faig una mica de política, i m'aniria com l'anell al dit per a tenir més flexibilitat laboral. Molts alcaldes venen a les reunions després de segar!!! :) (i estan furiosos amb el Saura, per la prohibició d'horari de 2 a 5...).
Si t'ompla ser pagesa, no ho deixis perdre, perquè tot l'or del món es troba entre els arbres, sota les fonts i enmig del cant dels ocells. Salut i ànims!
Ei! Moltíssimes gràcies pels ànims! M´ecantantaria poder-m´hi dedicar. Quan sóc al tros tinc la sensació de pertànyer-hi, de que tot quadra. És una petita alegria que mai he tingut a l´oficina...
ResponEliminaI si fas el cop de cap en ferm i t´hi acabes dedicant: MOLTÍSSIMA SORT!!
Doncs no queda gaire per que ser pagès sigui el treball més prestigiós. El dia que s'acabi el petroli, tots estarem afamats pican a les portes dels pagesos. I aquest dia no és pas tant lluny com alguns pensen. Jo t'animo. Potser no et guanyaras massa bé la vida, però gaudiras del teu treball i menjaras com una reina. Realment no val la pena?
ResponElimina